Publicitat Pub, pub,publicitat, Tinc la impressió Que et fotes de jo, Tinc el sentiment Que et fotes de la gent. I quan t’escolto, A vegades barreji, Fumo coca-cola, I bec cigarros, Menji plastic, Dormo dret I em rento les dents Amb xicolata! Si et recordes fa molts anys, quan tu eres petiteta, si et recordes el bon temps, quan et feies molt discreta, publicitat … Cerques la felicitat, Puja al cel ! Ves-hi en FA diesi Seras mès prop del SOL. Però visc amb tu, No hi puc res. Dins l’univers publicitari La cosa la més inútil Troba ressò al nostre cor.
Page 1La Cerdanya T’ensenyaré, al cim de les muntanyes, Quatre prats verds sota la neu, T’ensenyaré una vall plana Que se’n diu … Cerdanya. Una font clara on veu la vacada, Un pastor vell i el seu gos, I el seu gos dins del cel, Que jaupa a la bromada amb el vent. El sol s’amaga enllà de les muntanyes, El ramat se’n torna cap al cortal, L’ombra s’allarga poc a poc, Dins la plana que vigilen els rocs. Caminarem fins a la casa Que jo conec, amagada pels verns, Té les parets encara grogues De palla, i l’olor del forment. Farem un foc per treure l’ombra, Donar claror a la nit del temps, Les teves mans a les flames, Els teus ulls dins els meus, Escoltarem. Escoltarem cruixir la casa, La Cerdanya se calla, Ha perdut Sa veu: Només queden en vida les campanes I les hores, que cauen, Del cel.
Bon dia discografia català français biografia català français lletres català francais english contactes PRESENTACIONS PUNT DE VENTA xarxa SuiteEls Caçaires Nosaltres sem els caçaires Pim pam pum Escorcollem les muntanyes Pim pam pum. Si trobem perdiu o guatlla A fora del niu, Li tirem perdigonades, En matem dos mil. Al primer llapí que passa, Cua blanca dins del prat, Cridem tots: a la matança! Aquell ens el cal pelar. De vegades una vaca, Un burro, un cavall, Quan fem sonar l’escopeta, Cau estès al mig del camp.
Johannesburg Johannesburg, sobre el diari, Lletres de foc, pàgina blanca, Cada matí,quan punta l’alba, Taques de sang, pàgina blanca, L’ull blanc de l’home compte els seus morts, L’ull blanc del mort judica l’home. Plora ! El meu país amat plora ! Plora que el plor et fa igual Que sigui del negre, Que sigui del blanc. Mai cap plor ha tingut color, I tots tenen coissor de sal, És pur com l’aigua de la font Quan eix del roc O surt del fang. Plora el meu país de fang, Plora país del diamant.
El xot El xot dins del clam de la nit , Crida fort al mig d’el llum, ningú no pot sentir el seu crit Nosaltres sem tots perseguits. Perseguits i desarrelats per les immenses ciutats Que fan de les nostres vides Un infern artificial Sobre un teulat de la gran ciutat Per damunt del sorroll i dels llums Ningu no pot sentir el crit del xot que canta el seu neguit. Que canta i que plora també. Els matins de sant Joan ni una cendra al davant, El poble ha cremat els seus sants , Desapareguts els infants Pels carrers tots buids de sang, Les herbes corren més qu’abans I les cases semblen dormir Un ocell hi ha fet el seu niu. El grill al mig del poblet adormit Eixit al món ,amb sa melodia, Canta sol i per ningú, Les estrelles tanquen els ulls. El darrer vell és mort avui Era pastor pero sensa feda L’han enterrat sota d’un poll Devant del cau hi ha un poeta.
Page 3 Page 2 Page 2 Page 1 Page 3Minyoneta Minyoneta guapeta No vagis sola a la muntanyeta, Jo et portaré el cistell, I també un ram de clavells. Quan el sol de primavera Baixarà sobre l’Albera, Tornarem venir cap al pla, Jo et tindré per la mà I, més tard, quan serem grans, Et construiré un palau, Amb un jardí florit de roses On jugaran els infants.
Lletres i musiques: C. CAYROL tret de: L'HOME VELL: S. ROMEU/C. CAYROL
Pobles del Rosselló Pobles del Rosselló Secrets coma una dona, Entre mar i muntanya Amagueu les postres joies. El sol ixent del mar Assalta el Canigó, Despertant els pujols Vos donen mil colors. L’univers no pot ésser sense vos, Pobles del Rosselló. Les Alberes allà En remull dins del mar, I que van allargant L’esquena fins el cel, Vos tanquen l’horitzó, Pobles del Rosselló, Vos tanquen l’horitzó d’una Naciò. Amb dos ulls no en tinc prou Per fer el compte de tots. Veig allà al fons, Tuïr Que somriu al matí I Argelers, de genolls, Que beu a la font Del mar blau, quiet i suau. Les Corberes altives, Com un cavall blanc Trepitjant la plana D’Estagell fins als estanys, Vos tanquen el record, Pobles del Rossellò, Vos tanquen el record d’un opressor. El Canigó en fívos vigila de dalt, Pobles arraconats oferts al seu senyal Com per vos demanar, Pobles del Rosselló, Com per vos demanar Una mica d’amor.